1era Conferència Quaresmal (Anna Mª Almuni)

0
21

La primera conferència quaresmal d’engunay, pronunciada a la parroquia de Sant Josep de Mataró aquest dilluns 11 de març, anà a càrrec d’ Anna Mª Almuni, delegada diocesana per a la formació i acompanyament del laicat.
Va començar citant un fragment de la Carta a Diognet (és un text molt curt, escrit possiblement a les darreries del s. II, per no se sap qui a un tal Diognet i que potser és un nom fictici. Tanmateix, el fet de desconèixer l’autor i el destinatari, no treu res a la bellesa i espontaneïtat del text: expressa uns pensaments que hem sentit ressonar en el concili Vaticà II):

“Els cristians no són pas diferents dels altres homes ni per la terra ni per la parla ni pels costums. No habiten ciutats que siguin només d’ells, no parlen un llenguatge estrany ni menen la seva vida particularment, allunyats de tothom.Perquè viuen en ciutats gregues o bàrbares, segons la sort que ha correspost a cadascú, i s’adapten al vestit, al menjar, als hàbits i als costums de cada país, però tenen una manera especial de comportar-se que és admirable tal com ho reconeix tothom, sorprenent. Observen les lleis promulgades, però amb la seva vida van més enllà de les lleis. Tothom els persegueix, però ells estimen tothom. No els coneixen, i els condemnen. Són pobres, i n’enriqueixen molts”.

Insistí en la fraternitat en l’interior de les nostres comunitats parroquials i eclesials, una relació entre nosaltres que ha d’estar basada en l’amistat, que va més enllà de saludar-nos cordialment, i una amistat gratuïta, que es dona per estimació.
Citant el text de l’evangeli de Joan (17, 21) “Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres”, va glossar la importància de la unitat. Va subratllar que el text joànic diu “en mi, en nosaltres” i no “amb”. Fent el paral•lelisme dels vitralls de les esglésies va dir-nos que la unitat no és uniformitat, que la bellesa dels vitralls rau en el color diferent de cada trosset de vidre. Que el vermell sigui vermell, el blau blau… altrament es perdria la bellesa i fins i tot el significat o el missatge.
Finalment, com a comunitat, no hem de defugir mai la nostra responsabilitat com a laics en la marxa de l’església.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here